Manifest per l’Educació en Comunicació

Immersos en aquesta nova era que ens ha tocat viure, observem canvis profunds que afecten les relacions socials i econòmiques. El món ha canviat i la ciutadania intuïm que necessitem claus per situar-nos. El coneixement, la informació, la tecnologia són fonts directes de poder. Aquest és el canvi de paradigma del món. Constatem que la ciutadania tenim poc control sobre els processos que defineixen el marc de la vida actual, com la globalització o la tecnologia. Els canvis tecnològics i comunicatius requereixen un nivell de consciència i responsabilitat social i personal que, hores d’ara, no tenim. El poder consisteix avui a imposar codis d’informació. La realitat gairebé no compta, importa l’impacte mediàtic. Es rebutja, des dels mitjans dominadors, l’enorme complexitat del nostre món i se’ns donen consignes i visions simples de la realitat. Cal desmentir aquests tipus de missatges i donar eines per entendre el món en tota la seva complexitat.

Cada dia que passa és més clar que, en comunicació, qui genera un nou tipus de programa de televisió o de xarxa en Internet afecta directament les nostres categories mentals i les nostres actituds socials. Considerem que envellim vivint allò que és nou. Constatem que la proliferació de tecnologies de la comunicació, la comercialització i globalització dels mercats de la comunicació o l’augment de la interactivitat estan transformant les nostres relacions amb els mitjans de comunicació.

D’altra banda, observem amb preocupació com els esquemes educatius actuals romanen en una inquietant paràlisi davant les transformacions socials i comunicatives del nostre món..

Volem donar la paraula a aquelles veus que plantegen uns nous instruments educatius; a aquelles veus que proposen camins per redissenyar l’educació, que ha de ser la inversió social més important del nostre temps, formant professorat amb projectes pluridisciplinars basats en les noves formes de comunicació; i oferint a l’alumnat la possibilitat de ser ciutadans i ciutadanes ben informats i d’estar preparats per intervenir en la comunicació social. És del tot necessari oferir als nens i nenes escolaritzats el coneixement crític i les eines analítiques que els serviran per convertir-se en uns agents socials autònoms i racionals.

Amb el propòsit de sumar esforços per democratitzar l’accés a la informació, per donar eines d’anàlisi davant la informació i així evitar l’analfabetisme mediàtic i l’atonia cultural, volem fer una crida a totes les institucions, entitats, associacions, centres educatius, mitjans de comunicació o persones a títol individual, per tal de construir una societat de la informació on les tecnologies comunicatives siguin una eina de transformació i on els continguts es basin en la participació, en la democràcia i en l’ètica.

Per a tot això, plantegem la necessitat de seguir les següents línies d’actuació:

1.- A la vista de les innombrables experiències sobre Educació en Comunicació que s’han desenvolupat en els darrers anys, les quals posseeixen un marcat caràcter integrador i interdisciplinari; considerant que aquestes experiències poden marcar un veritable projecte educatiu d’innovació que sigui capaç de potenciar la motivació, la participació i el sentit crític de l’alumnat, que contribueixi poderosament a la necessitat social de formar els nois i noies en els nous llenguatges de la comunicació, i que aconsegueixi dotar aquest alumnat d’uns criteris ètics davant els mitjans de comunicació; demanem que les habilitats comunicatives siguin contemplades com un coneixement específic especial en els currículums escolars obligatoris.

Per altra banda, volem fer veure la urgent necessitat d’establir un temps-espai per l’Educació en Comunicació a l’ensenyament obligatori, que es podria concretar, en una primera fase, en un taller setmanal per l’Educació Primària, i en un crèdit variable obligatori d’un trimestre per a l’Educació Secundària Obligatòria.

2.- Exigir una dotació tecnològica audiovisual en tots els centres docents, sobretot en el camp de la producció dels mitjans. La tecnologia educativa no ha de servir només per a la reproducció sinó que hauria de possibilitar la producció de documents mediàtics. La producció com a eina educativa contribueix a desenvolupar la imaginació i el llenguatge, facilita la comprensió i potencia les habilitats expressives, visuals i espacials de l’alumnat.

3.- Impulsar programes de formació del professorat i d’assessorament als centres docents en el camp de l’Educació en Comunicació; perquè s’abordi des d’aspectes bàsics com ara la formació tècnicoexpressiva; però encara més important, des de la formació didàcticocrítica, per tal de donar elements i criteris a l’alumnat perquè pugui conèixer com la comunicació mediàtica l’afecta, com l’influeix, com incideix en la seva visió de la vida, en els seus valors, en les seves actituds socials. En aquest sentit val la pena remarcar que les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació) han de tenir un obligat contingut tècnic, però, també un contingut de reflexió sobre els objectius de les noves tecnologies, i un contingut d’educació ètica, analítica i crítica davant els mitjans de comunicació.

4.- Impulsar des de les administracions educatives convenis de col·laboració entre mitjans de comunicació, tant de l’àmbit local com nacional, entitats i associacions que ofereixin recursos educatius en comunicació; i tots els centres educatius, com una forma de desmitificar els mitjans i promoure la producció escolar.

5.- Elaborar, per part de professionals del món educatiu i de la comunicació, material didàctic per a l’Educació en Comunicació; actualitzat i que vagi més enllà de la pura descripció del funcionament dels mitjans, és a dir, que desenvolupi també l’anàlisi crítica dels continguts.

6.- Incorporar professionals de la comunicació al projecte social i cultural de l’Educació en Comunicació, a través de la seva participació activa en projectes i programes d’alfabetització comunicativa realitzats des dels mitjans i destinats a tota la ciutadania.

7.- Treballar per una més gran utilització i aprofitament dels diversos recursos infrastructurals de comunicació ja existents a les diverses ciutats i poblacions de Catalunya. Es tracta d’implicar els diferents agents socials i culturals i coordinar-los per tal d’arribar a optimitzar al màxim tots els recursos. Aquesta tasca podria recaure en el teixit social d’associacions, entitats i altres col·lectius organitzats des de la societat civil que presenten un cert grau d’especialització dins d’aquest àmbit i que, com es demostra dia a dia, tenen un protagonisme creixent en la nostra societat d’aquest nou segle.

8.- Acompanyar la figura del docent amb suports professionals complementaris per al ple desplegament de l’Educació en Comunicació, inspirats en la figura de l’educomunicador/a. Des dels àmbits de l’ensenyament i de la comunicació caldrà indagar quines tipologies de perfils professionals seran necessàries en tot el procés, i caldrà garantir espais de formació adients per a cadascuna d’aquestes persones.

9.- Plantejar nous models comunicatius on l’autoexpressió individual i col·lectiva, la participació social i el compromís amb el desenvolupament comunitari i de l’entorn constitueixin els eixos centrals. Cal caminar de forma decidida cap a nous models comunicatius que trenquin amb la unidireccionalitat emissora, més eficaços en la participació, en la democratització i en la interactivitat on un emergent tercer sector, ni públic ni privat, associatiu, profundament arrelat a la societat civil, tingui una singular rellevància en la societat del coneixement.

10.- Crear consells educatius en els mitjans de comunicació que representin un marc per a la cooperació entre les institucions mediàtiques, educatives i familiars, on es vetlli pels drets de la infancia i la joventut, on s’estimulin programes sistemàtics d’Educació en Comunicació des dels mitjans, i on es potenciï la participació dels col·lectius ciutadans, educatius i familiars perquè puguin debatre, opinar i cooperar en els problemes de la comunicació; i on es neutralitzi la poca cura demostrada pels grans mitjans públics i privats pel que fa als programes educatius, infantils i juvenils.

Barcelona, 26 de maig de 2004

Advertisements

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: