Alfabetització mediàtica… Déjà-Vu

L’1 d’abril de 2010 el BOE publicava la “Ley General de la Comunicación Audiovisual” on es recull en l’article 6, apartat 4 que “Los poderes públicos y los prestadores del servicio de comunicación audiovisual deben contribuir a la alfabetización mediática de los ciudadanos.”

La mateixa llei (7/2010, de 31 de març) estableix quines seran les funcions del nou “Consejo Estatal de Medios Audiovisuales (CEMA)”. En relació a l’alfabetització mediàtica la llei estipula que una de les funcions del CEMA serà “velar por la promoción de la alfabetización mediática en el ámbito audiovisual con la finalidad de fomentar la adquisición de la máxima competencia mediática por parte de la ciudadanía.” El “Consejo” assessorarà a les Corts Generales, al Govern estatal, als organismes reguladors i a les autoritats audiovisuals com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). En l’apartat 2-f de les seves funcions la llei recull que correspon al CEMA “Elaborar un informe anual sobre el nivel de alfabetización mediática”.

Llegint aquesta llei estatal tinc una sensació de “Déjà-Vu” i vaig directament a l’arxiu, a la “Llei 22/2005, de la comunicació audiovisual de Catalunya” i busco l’articulat que fa referència a l’alfabetització audiovisual i a la formació en comunicació audiovisual de la ciutadania.

Efectivament la llei catalana en l’apartat referent a la “Formació en comunicació audiovisual” diu que “La Generalitat ha de vetllar per la màxima competència comunicativa, tant la comprensiva com l’expressiva, en l’àmbit audiovisual i en les tecnologies de la informació i la comunicació.” i també l’article referent als “Drets dels usuaris de serveis de comunicació audiovisual” recull que “Els prestadors de serveis de comunicació audiovisual han de contribuir a l’alfabetització audiovisual bàsica dels ciutadans.” La meva sensació es confirma… “Déjà-Vu”

Una llei i uns drets que ara, quatre anys i mig des de la seva aprovació, encara no han estat desenvolupats legalment, encara són uns conceptes eteris sobre un paper mullat. Malgrat que el Síndic de Greuges qualifiqui encertadament l’Educació en Comunicació com un “dret educatiu emergent”, ni la Generalitat de Catalunya ni la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) fan cas, com sempre senten però no escolten; pitjor encara, miren cap una altra banda.

Tampoc el “Mandat marc del sistema públic audiovisual” aprovat pel Parlament, el febrer passat, desenvolupa el dret a l’Educació en Comunicació. Per tant, des d’AulaMèdia hem sol·licitat al Parlament de Catalunya –a traves de la Comissió de Peticions- que desenvolupi i concreti el dret que la ciutadania té a l’alfabetització audiovisual i a la formació en comunicació audiovisual, que recullen clarament els articles 14 i 88 de la “Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya”.

Francesc-Josep Deó

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: