“REConeixements”

Posted in Articles, Vídeos on 14 gener 2011 by AulaMèdia

Dimecres 19 de gener, en la primera sessió de les Jornades d’Educació en Comunicació “Educar la Mirada” es van lliurar els “REConeixements 2011” als treballs seleccionats de l’activitat de creació audiovisual Fes un vídeo! En aquesta ocasió als nois i les noies participants se’ls va lliurar un DVD, com a reconeixement al treball realitzat, on s’hi inclouen les onze peces audiovisuals seleccionades.

Aquesta activitat emmarcada en la campanya “Una mirada crítica”, que impulsa AulaMèdia, ha tingut una resposta inesperada, la participació dels nois i les noies en la creació de peces audiovisuals ha superat en escreix la resposta que des de l’organització esperàvem. El tema a desenvolupar -en 30 segons com a màxim- ha estat el lema de la campanya “Una mirada crítica, per a una ciutadania crítica”. Una activitat que ha ajudat a l’alumnat participant a fer una reflexió sobre el consum dels mitjans de comunicació i el seus continguts. Alguns del temes tractats són: la teleporqueria, els videojocs, el consum de televisió, i lògicament la necessitat d’una mirada crítica a la televisió.

Volem agrair a tot l’alumnat -i al professorat coordinador- que ha participat en l’activitat, el seu interès i l’entusiasme posat en la realització de les peces audiovisuals presentades. En el “canal” REC 2011 d’AulaMèdia TV ja es poden visionar les peces audiovisuals seleccionades.

Des d’AulaMèdia volem subratllar que aquesta activitat NO s’ha plantejat com un concurs ni com un premi a la producció escolar, sinó com una proposta per la reflexió del consum audiovisual i l’anàlisi crítica dels continguts televisius a partir de la producció i la creació audiovisual.

Francesc-Josep Deó

Anuncis

II Jornades a València

Posted in Articles on 21 Desembre 2010 by AulaMèdia

Durant els dies 18, 19 i 20 del mes de novembre de 2010 a la ciutat de València es van celebrar les II Jornades de Pedagogia i Audiovisual al Centre Octubre de Cultura Contemporània. En aquesta segona edició el nombre de matricules i de públic assistent ha superat considerablement l’edició anterior. Aquesta confiança dipositada en el projecte per participants, ponents i alumnat, ha significat una fita important en la trajectòria d’aquestes Jornades. Suposa la seua consolidació com a espai necessari d’intercanvi, recerca i difusió del treball que des de diversos col·lectius, particulars i institucions s’està generant al voltant de les noves tecnologies, l’audiovisual i el cinema, i la seua imprescindible incorporació a l’àmbit pedagògic.

En aquests tres dies hem pogut constatar que en una societat en constant transformació, l’escola, l’institut i la universitat, haurien de ser capdavanteres a l’hora d’incorporar els nous processos d’aprenentatge i transmissió de coneixements. La resposta de l’escola davant un món canviant passa, per formar ciutadans capaços de gestionar la informació al seu abast amb una actitud crítica i reflexiva, competents digitalment parlant i per últim, però no menys important, que sàpiguen integrar i treballar en equip.

Trobar-nos i reflexionar al voltant dels reptes que ens planteja l’educació, ha resultat una activitat engrescadora, i ens va deixar amb ganes de traduir les paraules en accions, que es del que es tractava en definitiva. Si volem “obrir l’escola al món” hem d’estar preparats per experimentar en primera persona allò que volem transmetre als nostres alumnes: hem d’APRENDRE A APRENDRE i acceptar que “en l’era digital, compartir es guanyar”.

Els coordinadors de les Jornades de Pedagogia i Audiovisual fem nostra aquesta idea i des d’ara mateix obrim la propera edició als vostres suggeriments i a les vostres propostes de treball. Som conscients que hi ha molt camí recorregut i que nosaltres tot just acabem de començar; es per això que en el marc de les Jornades volem donar difusió a tantes experiències com siga possible.

Us fem un tast del que van ser les diferents ponències:

A l’acte inaugural el professor de l’Area multimedia de la Universitat Rey Juan Carlos I de Madrid Sergio Álvarez García, co-redactor del projecte I+D+i del Ministeri d’Educació: Sonoactivo Digital (conductas y competencias sociocomunicativas de los nativos digitales en la red), ens va introduir, en les relacions bidireccionals i asimètriques en el procés d’ensenyar-aprendre en la nova era de l’accés digital a la información. Seguidament el professor de Secundària a València Enric Senabre, va oferir una sessió didàctica respecte a les possibilitats pedagògiques de l’ús del Youtube a l’aula. L’historiador de l’art i comunicòleg Nacho Moreno, va parlar de les conseqüències en l’imaginari col·lectiu i en els hàbits dels adolescents dels estereotips cinematogràfics i de la indústria de l’oci i l’entreteniment.

El divendres, Francesc-Josep Deó, director d’AulaMedia a Barcelona, va presentar el seu treball didàctic envers l’aprofitament dels recursos audiovisuals a l’aula mitjançant la col·lecció de DVDs “Darrere de la pantalla”. Les ponents Anna Sala i Eva Cruells, van presentar el seu projecte “Donestech”. una experiència amb la tecnologia de la comunicació i de l’educació per “trencar” la barrera del gènere. Laia Colell va presentar “Cinema en Curs”, tallers desenvolupats a escoles i centres de Secundària a Catalunya on l’alumnat, conjuntament amb professors i professionals del cinema, explora l’experiència creativa de l’univers cinematogràfic. Ramon Breu, coordinador de “Cinescola”, va posar alguns exemples de l’aprofitament didàctic del cinema i de les possibilitats pedagògiques d’aquest a través del seu programa de treball a Internet. També divendres es va presentar “Unentretants, xarxa cooperativa de professorat al País Valencià, que treballa per l’aplicació de les TIC a l’ensenyament en valencià. Igualment la productora valenciana de cinema didàctic “Faules”, va donar compte del seu treball.

Finalment dissabte, Angel San Martin, professor del Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de València, va exposar els patrons culturals que dominen la relació entre els usuaris de l’audiovisual i la indústria cinematogràfica. Eduardo Smet, de la Direcció General de la Formació Professional del Ministeri d’Educació, en substitució del Director General, ens va aproximar als projectes ministerials respecte a la presència de l’audiovisual en el currículum de Secundària i el programa Escola 2.0.

Marcaren la cloenda les paraules de Miquel Soler Director General de la Formació Professional del Ministeri d’Educació, qui mitjançant un vídeo, ens va encoratjar a posar l’èmfasi en la necessitat de renovació i actualització dels processos d’aprenentatge, tot tenint en compte la revolució tecnològica i els nous llenguatges cinematogràfics i audiovisuals que condicionen i determinen l’imaginari col·lectiu del jovent que demà seran el protagonista de la societat.

Josep Lluís Peris i Rosana Pastor, coordinadors.

La desmitificació dels mitjans

Posted in Articles on 15 Novembre 2010 by AulaMèdia

“Els mitjans manipulen”. Aquesta frase va sortir a relluir a la taula rodona organitzada per AulaMèdia per presentar la campanya Una mirada crítica per a una ciutadania crítica. El curiós del cas és que no la va pronunciar un professor sinó un periodista.

Els mitjans manipulen, en el sentit que manegen o donen forma a la realitat a través d’una sèrie de decisions inevitables com decidir què és notícia, i quant espai o temps mereix. Ara bé, els criteris per dilucidar la qüestió poden ser legítims, com la proximitat i la rellevància; o il·legítims, com la recerca d’espectacle, interessos econòmics o polítics a qualsevol preu.

Només així s’entenen les recomanacions de Joan Roura als presents a la sala: primer, investigar als autors de les notícies –mitjans i periodistes-; segon, consultar diversos mitjans de comunicació; i tercer, dirigit fonamentalment als pares i professors, evitar que la gent es formi a través dels mitjans. “Amb prou feines informen”, va reconèixer.

Francesc-Josep Deó va agafar el torn i va apuntar la necessitat d’abandonar d’una vegada per totes metàfores que distorsionen la realitat, com que els mitjans de comunicació són una finestra o un mirall de la realitat. També va lamentar la importància que es concedeix als mitjans tecnològics, com si la presència d’ordinadors a les aules contribuís, ipso facto, a crear una consciència crítica respecte al contingut dels mitjans de comunicació social.

Només així es comprèn la gran aportació realitzada pel docent Xavier Breil, qui va presentar les deu unitats didàctiques del material Una ciutadania crítica, que ha elaborat per ajudar a professors i ciutadans a reflexionar sobre la “manipulació” mediàtica.

La pregunta que em plantejo és que, si els mitjans i els periodistes han deixat de ser els agents que generen ciutadans crítics, per què les administracions no aposten per l’educació i promouen la creació d’una matèria específica que contribueixi a formar ciutadans conscients i responsables del que consumeixen i produeixen a través dels mitjans? De moment, a l’interrogant li manca resposta.

Eva Jiménez


“L’objectivitat no existeix”

Posted in Articles on 31 Octubre 2010 by AulaMèdia

“Al periodisme no existeix la parcialitat. És interpretació. Espero que a les universitats no ho segueixin explicant del revés…” Amb aquesta mirada sarcàstica sobre la seva professió començava la seva xerrada Joan Roura, sotscap de la secció d’internacional de TV3 i convidat de l’acte “Una mirada crítica per a una ciutadania crítica”, celebrat la tarda del 20 d’octubre al Col·legi de Periodistes de Catalunya, on, per cert, no hi cabia ni una agulla.

El motiu de la trobada era reflexionar sobre com educar les noves generacions perquè adquireixin una capacitat crítica sobre la societat que les envolta. Una capacitat que, donada la creixent preponderància dels mitjans de comunicació com a transmissors de models i valors, passa cada cop més per aprendre llegir-los i a interpretar-los.

El periodista Lluís de Nadal va fer una introducció l’acte insistint, precisament, en la importància d’alfabetitzar “també mediàticament”. És a dir, de no només fer llegir als escolars “La plaça del Diamant o El Quijote, sinó també el diari, la televisió i la publicitat”. Segons va dir, “forma part d’un model educatiu arcaic només analitzar a les aules Madame Bovary, un arquetip del segle XIX, i no el fenomen Belén Esteban, un arquetip del XXI”.

Posteriorment, Joan Roura, amb una experiència de 25 anys als serveis informatius de TV3, va dedicar la seva exposició a desvetllar les “mentides de la televisió” i a explicar què és notícia i què no. “Per què totes les televisions del món han retransmès en directe el rescat dels 33 miners xilens?”, es va preguntar. “L’espectacularitat”, va respondre, “té cada cop més presència en tot informatiu. Els periodistes acabem sent, d’alguna manera, venedors de notícies”.

Roura també va voler deixar clar que la televisió no té com a principi “formar la ciutadania”. “Amb prou feines informa”, va ironitzar. “I en fer-ho”, va continuar, “sempre aporta una visió esbiaixada”. Segons va explicar, “l’objectivitat no existeix. Presentar qualsevol notícia en un minut o, amb sort, en un minut i mig, requereix una interpretació. Només per tot allò que estàs deixant fora de la teva peça, ja estàs manipulant. Però manipular no té per què ser dolent. Els cuiners també han de manipular els aliments per cuinar”.

Després de treure a la llum les entranyes del periodisme, Roura va passar-li el testimoni al professor Xavier Breil, que va presentar el material didàctic preparat per AulaMèdia per educar en comunicació. Un material que consta de deu unitats que comprenen des de la teleporqueria fins al sexisme als mitjans, passant per el color de cada noticiari o les tècniques persuasives de la publicitat. I tot preparat per poder ser consultat i treballat des de la xarxa, al blog Una ciutadania crítica. Breil també va insistir en el paper “socialitzador” dels mitjans, en el “poder de la imatge” i en la “responsabilitat” dels periodistes i grups mediàtics alhora de “formar la ciutadania”.

L’últim a parlar va ser el periodista, formador de formadors i director d’AulaMèdia Francesc-Josep Deó, que va posar l’accent en la importància que el Departament d’educació de la Generalitat de catalunya aposti d’una manera clara i decidida per incloure en els currículums acadèmics un espai i un temps per l’Educació en Comunicació. Així mateix, va alertar del risc que aquest tipus de formació, que segons ell hauria de ser “central” en el sistema educatiu, quedi desdibuixada com a conseqüència de la seva actual suposada “transversalitat”. Deó va reclamar un sistema adaptat al present, que utilitzi les TIC, però, sobre tot, que formi sobre com utilitzar-les i com analitzar els continguts mediàtics. “La tecnologia no és un valor en si mateixa”, va aclarir.

Com a cloenda de l’acte, un intens torn de preguntes va posar de manifest l’interès dels assistents pels continguts exposats. La funció social dels mitjans, la llibertat dels periodistes per informar en unes eleccions o els nous escenaris que planteja Internet van ser temes que els assistents, espontàniament, van posar a debat. Finalment, el rellotge va haver de posar el punt final a un acte que va deixar encara moltes mans alçades, moltes preguntes sense resposta. La tarda bé podia haver acabat amb un continuarà…

Lluís de Nadal



Una mirada crítica a la televisió

Posted in Vídeos on 18 Octubre 2010 by AulaMèdia

Vídeo de la campanya: Una mirada crítica per a una ciutadania crítica. Més vídeos


Fes un vídeo… crític!

Posted in Articles on 17 Octubre 2010 by AulaMèdia

Tens alguna idea genial? Vols fer un vídeo promocional de la campanya “Una mirada crítica per a una ciutadania crítica”? És molt fàcil!

TEMA

– El contingut ha de tractar sobre el lema de la campanya: “Una mirada crítica per a una ciutadania crítica”?

DURADA

– El vídeo no pot durar més de 30 segons.

LOGO I MOTIU GRÀFIC

– El vídeo ha d’incloure el motiu gràfic de la campanya (megàfon).

– Al final del vídeo cal insertar el logo de la campanya (ull).

PLATAFORMA

– El vídeo acabat ha d’estar penjat en una plataforma i notificar-nos l’enllaç al correu-e:  educom@aulamedia.org

SELECCIÓ

– Els millors vídeos els enllaçarem en l’apartat Nous Vídeos del bloc de la campanya.

– Una selecció d’aquests vídeos es visionaran a les Jornades d’Educació en Comunicació de gener de 2011, organitzades per AulaMèdia.

TERMINI

– Abans del 22 de desembre de 2010


Una mirada crítica sobre el consum de mitjans

Posted in Articles on 26 Setembre 2010 by AulaMèdia

Els estudis sobre el consum de mitjans de comunicació ens recorden periòdicament quants minuts dediquem a llegir la premsa o quantes hores passem davant les pantalles, com són d’importants els mitjans audiovisuals en el nostre oci i, sobretot, quins són els principals connectors amb “la realitat” que ens envolta: essencialment la televisió i Internet.

Els estudis realitzats pel Baròmetre de la comunicació i la cultura, confirmen que la televisió encara és el mitjà de comunicació més utilitzat dins la societat catalana. Altres pantalles, però, van ocupant més i més espai en aquest consum; és el cas d’Internet, dels videojocs, de la telefonia mòbil i d’altres dispositius mòbils. Algunes persones que es dediquen a estudiar la comunicació asseguren que aquest avenç de les “noves pantalles” és a causa de la interactivitat que aquestes ofereixen.

Però caldria preguntar-se si seleccionar un canal, o llogar una pel·lícula d’un videoclub virtual és interacció; si poder comprar a través d’Internet o seleccionar un personatge en un videojoc és interacció. Potser sí que hem arribat a una societat tecnològicament tant passiva que, seleccionar un botó, saber manipular els comandaments d’un videojoc o, simplement, teclejar es considera interactiu. Parlar d’interacció ha de voler dir bidireccionalitat -una paraula que, per desgracia, ja no s’usa- i bidireccionalitat vol dir recepció però també producció. Si no considerem la producció en el procés cap a la interactivitat, estem en el camí equivocat; simplement estem coincidint i, algunes vegades, defensant el discurs publicitari d’alguns fabricants d’electrònica de consum.

Realment, estem enlluernats amb la tecnologia audiovisual; no la veiem com una potent eina per oferir continguts, sinó com una finalitat en sí mateixa, com una joguina o un divertimento. Ningú no pot negar que en el segle XXI es molt important conèixer i dominat aquestes tecnologies digitals. Però fins i tot la introducció d’ordinadors a les aules està pensada per la transmissió de coneixements –per a la recepció passiva- i no tant per la creació de continguts propis ni per l’anàlisi crítica del continguts audiovisuals. Només una minoria de l’alumnat de primària o de secundària s’inicia en els llenguatges audiovisuals, en la producció escolar o en l’anàlisi de la publicitat o dels informatius.

Estan molt bé els estudis pel Baròmetre de la comunicació i la cultura, està molt bé saber quin consum de pantalles fem els catalans i les catalanes, sobretot perquè ens dóna dades sobre la importància dels mitjans audiovisuals en l’actualitat. Però, més que dades quantitatives, necessitem dades qualitatives de la capacitació mediàtica de la nostra societat. Unes dades que, sens dubte, son un indicatiu de la capacitat crítica i participativa de la ciutadania.

Fins ara, el Baròmetre ens ofereix estudis -sembla que amb dades bastant fiables- del consum de les pantalles i dels mitjans de comunicació en general: quants minuts dediquem a llegir la premsa, a escoltar la ràdio o ha estar davant de les diferents pantalles. Però quan tindrem estudis que ens donin dades sobre els coneixements mediàtics de la joventut? Quan sabrem quina capacitació comprensiva i expressiva te la ciutadania en l’àmbit mediàtic? No només del coneixement del programari i les eines digitals, sinó de la seva capacitat en saber “llegir” i també saber “escriure” textos audiovisuals.

Alfabetització mediàtica

A la societat del segle XXI en què vivim, indiscutiblement, es necessària una consciència social davant les pantalles, una nova alfabetització de la societat, una alfabetització mediàtica que doti a la ciutadania d’una mirada crítica davant la realitat que construeixen i mostren els mitjans de comunicació.

En l’àmbit escolar, cal implementar una Educació en Comunicació universal per a tot l’alumnat, que eduqui en les eines, però també en els llenguatges i –sobretot- en l’anàlisi dels continguts mediàtics. Però aquesta Educació en Comunicació o educació mediàtica ha d’anar més enllà de les aules –i així ho reconeix la Unesco i també el Parlament Europeu- per aconseguir que la ciutadania tingui més elements crítics davant les pantalles.

En aquest sentit la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya fa referència a l’alfabetització audiovisual i a la formació en comunicació audiovisual de la ciutadania. A l’apartat referent a la formació en comunicació audiovisual de la ciutadania es recull que “la Generalitat ha de vetllar per la màxima competència comunicativa, tant la comprensiva com l’expressiva, en l’àmbit audiovisual i en les tecnologies de la informació i la comunicació”. En el seu extens articulat també es recull que “els prestadors de serveis de comunicació audiovisual han de contribuir a l’alfabetització audiovisual bàsica dels ciutadans.”

Però aquestes paraules que sonen tant bé son això, paraules, articles d’una llei aprovada fa quatre anys i mig que encara no s’han desenvolupat. Termes com competència comunicativa o alfabetització audiovisual de la ciutadania, encara són “uns conceptes eteris sobre un paper mullat”.

Francesc-Josep Deó

Directa 192 · 14 de juliol de 2010