Insubmissió

Al segle XXI, mestres formats al segle XX imparteixen continguts del
segle XIX. Amb aquest joc de paraules es por resumir la situació de
l’ensenyament al nostre país. Qui ho apuntava era Francesc-Josep
Deó, president d’AulaMèdia, que tancava fa uns dies —el 13 de maig—
l’acte central de la campanya “Una mirada critica: Educació en
Comunicació” al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Davant un auditori nodrit i preocupat per l’Educació en Comunicació, el
periodista Eduard Sanjuan, director del programa 30 minuts de TVC i
president de la comissió de Defensa i Ètica Professional del Col·legi de
Periodistes, va parlar de la seva experiència com a periodista
internacional i dels problemes que tenen els periodistes per ser
objectius, de les pressions que reben d’institucions i partits polítics, de
la manipulació de les audiències: de l’ètica de la televisió, en definitiva.
Sanjuan, autor del llibre “Detrás de la cámara”, va anar a parar a la
necessitat de canvi per adaptar-se als nous temps, és a dir, a la
necessitat d’incloure als plans d’estudis la educació sobre els mitjans
de comunicació per tal que els joves siguin crítics amb tota la
informació que els hi arriba. És com demanar aigua a les fonts, va
arribar a dir.

Ramon Breu, coordinador de CinEscola, va senyalar la importància de
saber veure, de pensar les imatges, de dignificar el fet de veure
cinema. De fet, CinEscola està portant endavant una tasca didàctica
oferint materials per treballar el cinema a l’aula, com el CD Cinema i
Ciutadania que van rebre els assistents a la jornada.

Darrera queda un camí endegat amb dificultats, la sol·licitud del
reconeixement del Dret a l’Educació en Comunicació davant del Síndic
de Greuges de Catalunya, les entrevistes amb el Departament
d’Educació, amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, amb
responsables polítics, o la creació de La Xarxa d’Educació en
Comunicació, que aplega diversos col·lectius amb la preocupació
comuna per fer palesa la necessitat d’educar en comunicació.

La IV Escola d’Estiu d’Educació en Comunicació d’AulaMèdia està en
marxa i alguns dels seus cursos ja han tancat la inscripció, tanmateix,
amb entusiasme de “pessimista actiu”, Deó recordava que cada vegada hi ha més analfabets mediàtics i que som —i no tan sols en aquest sentit— a la cua d’Europa. Sempre ens quedarà, però, la insubmissió: mestres i professors —sentenciava Deó— tenim la clau de l’aula. Insubmissió, doncs.

Text: Paulí Castelló
Fotos: Dídac Roger

AulaMèdia presenta la IV Escola d’Estiu d’Educació en Comunicació i mitjans audiovisuals

15/5/2009 – L’organització sense ànim de lucre Aulamèdia ha presentat a la seu del Col·legi de Periodistes la IV Escola d’Estiu d’Educació en Comunicació, que va dirigida a professors d’infantil, primària i secundària. A l’acte, el seu president, Francesc-Josep Deó, ha aprofitat també per anunciar la publicació del segon CD de Cinema i Ciutadania, per alumnes de 4rt d’ESO i que proporciona materials de suport per a l’assignatura d’Educació i Ciutadania.

Tant l’escola d’estiu com els materials que Aulamèdia ha elaborat per ajudar al professorat s’engloben dins la campanya Per una mirada crítica. Educació en Comunicació, que pretén alfabetitzar en comunicació la societat des de l’educació. “És una lleugeresa pensar que qualsevol pot discriminar les informacions en tot aquest maremagnum de la comunicació, sobretot els adolescents”, ha afirmat Deó. És per això que, segons el president, “conèixer els mitjans de comunicació ajuda els alumnes a desmitificar-los”.

En aquest mateix sentit s’ha expressat Ramon Breu, coordinador de CinEscola.info i professor d’història, que ha aprofitat l’acte per demanar a les institucions una millora en l’educació. “Juguem a futbol amb espardenyes però hauríem de jugar amb botes i algú s’hauria d’encarregar de comprar-nos-les”, ha afirmat Breu fent una metàfora.

Per la seva banda, Eduard Sanjuán, director del programa 30 minuts i membre de la comissió per la defensa ètica professional del Col·legi de Periodistes, ha assegurat que els mitjans de comunicació “han de passar la pilota a l’escola”, perquè considera que “els mitjans ofereixen una baixa qualitat i consum massiu i es troben en un clima molt hostil”.

Periodistes.org

Acte: “Per una mirada crítica…”

L’era digital ens demana unes capacitats de comprensió i valoració crítica de la informació que ens arriba a través de canals molt diversos. L’alfabetització mediàtica, la base per adquirir aquestes capacitats, esdevé fonamental, i així ho ha reconegut el Parlament Europeu en un informe aprovat a finals del 2008 en el qual es planteja la introducció d’una assignatura d’”Educació mediàtica” a les escoles.

Amb l’objectiu de reflexionar entorn d’aquesta necessitat i de fer propostes, “AulaMèdia” organitza l’acte “Per una mirada crítica: Educació en Comunicació“, que tindrà lloc dimecres 13 de maig a les 18h al Centre Internacional de Premsa (Rambla de Catalunya, 10, 1r. Barcelona).

Hi participaran:

* Paulí Castelló, moderador
* Eduard Sanjuán, director del programa 30 minuts
* Ramon Breu, coordinador de CinEscola.info
* Francesc-Josep Deó, president d’AulaMèdia

La inscripció és gratuïta. Teniu més informació al web de la campanya, http://www.aulamedia.org/unamirada

ButlleTIC

Vine!!!

Inscripció gratuïta:
www.aulamedia.org/unamirada

“Per una mirada crítica: Educació en Comunicació”

L’alfabetització en la societats occidentals ha passat per l’ensenyament de la lectura i de l’escriptura, però, cada vegada més es fa necessària una alfabetització complementària en tecnologia. Vivim envoltats d’aparells i de tecles que hem de prémer, segons com, per a obtenir una resposta o altra de l’aparell que volem utilitzar. El control de la tecnologia ens permet accedir a més informació, igual que l’aprenentatge de l’alfabet ens ha portat a relacionar lletres i sons i a la formació de paraules, que col·locades convenientment esdevenien frases i, fins i tot, textos.

La lectura ha estat el mitjà perquè l’alumnat, a l’escola, aprenguera a interpretar els missatges de la comunicació habitual i es posicionara críticament respecte al contingut del missatge. Què haurem de fer, doncs, amb la tecnologia? Prémer els botons és el primer pas, un dels objectius a aconseguir; però la tasca principal de la nostra escola, en aquest sentit, hauria de ser, ho és en les societats democràtiques, desenvolupar la capacitat crítica de la ciutadania.

I, mentrestant, què fan les institucions valencianes per donar una resposta coherent a les demandes audiovisuals de la societat dins l’educació obligatòria?

L’actual normativa entrebanca, per exemple, les possibilitats que l’alumnat estudie l’optativa de Comunicació audiovisual, fora del primer curs de l’ESO si l’organigrama del centre ho permet. Per tant, fins ara, diríem que ben poc. Potser oblida, com recull AulaMèdia en paraules de Xavier Breil (http://www.aulamedia.org/09/aulaeuropa.html), que “oblidar-se de l’Educació en Comunicació, oblidar-se de la necessitat d’ensenyar a tenir una mirada crítica davant les pantalles resulta tant greu com si només s’ensenyés a sumar i a multiplicar; i no a restar i dividir. En realitat, el nostre sistema educatiu només fa la meitat de la seva feina”. Breil alerta, a més, sobre el fet que representa quedar endarrerits ara que diferents països d’Europa o bé ja implementen l’educació mediàtica o bé es preparen per aplicar-la molt aviat a l’escola obligatòria.

I, mentrestant, què en pensa fer la nostra administració educativa al respecte?

Apostarà decididament per l’educació en mitjans de comunicació perquè els nostres escolars (que consumeixen més pantalles que textos escrits) tinguen la formació adient i suficient per suportar tantes hores de contemplació mediàtica?

Tornarà a permetre que es puga cursar, per exemple, l’optativa de Comunicació audiovisual en qualsevol dels nivells educatius i en qualsevol curs de la Secundària?

Mirarà, de nou, només des del cantó econòmic i s’escaquejarà d’una obligació que els pertocaria?

El ben cert és que, en el cas de l’administració valenciana, ja ens ha donat mostres que no li importa excessivament la capacitat crítica dels espectadors valencians. No li ha preocupat massa la qualitat de la televisió pública, ha limitat les possibilitats d’elecció de canal dels usuaris valencians (cas del tancament dels repetidors de TV3 i del Canal 33) o ha recurtat el grau d’optativitat en l’ESO.

Aleshores què ens queda?

Valencià: llengua i imatge

Francesc López

Vídeo “Per una mirada crítica…”

Produït per Objectiu Comunicació

L’Educació en Comunicació es projecta a Europa

Oblidar-se de l’Educació en Comunicació, oblidar-se de la necessitat d’ensenyar a tenir una mirada crítica davant les pantalles resulta tant greu com si només s’ensenyés a sumar i a multiplicar; i no a restar i dividir. En realitat, el nostre sistema educatiu només fa la meitat de la seva feina, amb aquestes paraules Xavier Breil, el moderador de la sessió, iniciava la presentació de l’acte celebrat el passat 25 de febrer, L’educació mediàtica: una proposta europea, organitzada per AulaMèdia a l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.

Breil alertà sobre la paradoxa que representa passar de ser un país pioner en la proposta de l’Educació en Comunicació (pel que fa a la societat civil), a quedar endarrerits en uns moments que diferents països d’Europa o bé ja implementen l’educació mediàtica o bé escalfen motors per aplicar-la molt aviat a l’escola obligatòria. ¿Què espera l’administració educativa, es preguntà, per apostar decididament per l’educació en mitjans de comunicació quan els nostres escolars consumeixen més pantalles que textos escrits?

Més informació: AulaMèdia, març 2009

“EDUCACIÓ en matèria de COMUNICACIÓ a l’escola”

Com ens ha canviat la vida amb els mitjans de comunicació! En tot moment tenim música, ràdio, TV, DVD, MP3, MP4, TelMòbil, accés a internet… i l’escola segueix ensenyant llengua com a comunicació verbal, com a lectura de text… independentment de la imatge, de la música, de les seqüències d’imatges, de la diagramació de revistes i portals web. Els docents no hem incorporat amb normalitat l’ús d’aquests mitjans i dels seus continguts. Ara no és problema de mitjans, ara depèn del model pedagògic que tenim interioritzat i que ens dificulta el canvi. I no es tracta de fer canvis d’imatge, de presentació per mantenir les mateixes formes: per comptes de posar un esquema a la pissarra, projectar-lo amb alguns efectes sorpresa. Explorem la Pedagogia Freinet: va canviar el model organitzatiu de l’aula incorporant les tècniques i mitjans moderns dels anys cinquanta. Célestin Freinet faria una escola que interessaria als alumnes i els capacitaria per a un ús crític, personalitzat dels mitjans de comunicació.

La Comisisó Europea impulsa l’educació mediàtica (2007)
AulaMèdia impulsa una campanya per a incorporar una matèria curricular.
Potser no tenim millor alternativa.
Encarregar la matèria Educació en Comunicació als mestres i professors amb millor iniciativa per a un nou model docent. Amb uns anys aniran encomanant iniciatives als docents de totes les àrees fins a garantir que suguin efectivament continguts transversals.

La Competència bàsica: Comunicativa-lingüística-audiovisual ja vol tenir-ho present però encara es queda en comunicativa-lingüística. D’altra banda no sols els professors de llengua han d’atendre la lectura, comprensió i expressió “verboicònica”; correspon a tots.

Martí Teixidó

Educació ComunicActiva

Dissabte, 28 de febrer de 2009

“Per una mirada crítica”

El dimarts passat, a la seu del Parlament Europeu a Barcelona, AulaMèdia va promoure una trobada per informar d’una noticia que, com va dir la Alba Ambròs, professora de la UB, és part d’un somni. En aquesta trobada ens vam informar que el 16 de desembre de 2008, el Parlament Europeu va aprovar el text d’una recomanació dirigida a tots els estaments oportuns de la Unió Europea en la que crida accions per promoure l’alfabetització en mitjans a tots els nivells educatius, a nivell familiar i fins i tot social. Segons el document, els estudiants dels sistemes educatius de països democràtics han de rebre educació que els permeti no només consumir, sinó que a més analitzar críticament, produir i difondre els missatges característics de la era digital. En aquest context, la formació del professorat en el anàlisis, producció i difusió de texts multimedia es converteix en una tasca urgent.
Amés és de destacar que el document recomana la creació d’una assignatura en alfabetització en mitjans i la inclusió d’una novena competència relacionada amb les habilitats de comprensió crítica i comprensió de missatges audiovisuals. Fent autoavaluació, penso que no anem molt mal encaminats, però la pota crítica encara ens falta. Estem molt ocupats aprenent a fer i potser hauríem de passar més temps analitzant allò que fem. Una cosa està clara, necessitem un metallenguatge que ens doni les eines per fer-lo. En això estem treballant ara.
Tinta Fresca paticipa en la campanya Per una Mirada Crítica. Fem corre la veu!

Tinta Fresca

Dissabte, 28 de febrer de 2009

Educació Mediàtica i TIC

El Parlament Europeu proposa introduir una assignatura de “educació mediàtica” a les escoles europees.

L’Eurocambra planteja la introducció d’una assignatura de “Educació mediàtica” en els col·legis. En un informe aprovat pel ple, els diputats també subratllen la necessitat de millorar les infraestructures a les escoles perquè tots els nens tinguin accés a Internet i proposen impulsar l’alfabetització mediàtica dels adults, els quals influeixen en els hàbits d’utilització dels mitjans desenvolupats pels nens.

L’alfabetització mediàtica implica la capacitat de comprendre i valorar críticament els diversos aspectes dels diferents mitjans de comunicació, aconseguint filtrar encertadament la informació rebuda a través del torrent de dades i imatges. Desenvolupar aquesta capacitat és fonamental per aprofitar les oportunitats que l’actual era digital. L’informe, aprovat per 583 vots a favor, 23 en contra i 4 abstencions, assenyala que l’educació mediàtica ha de formar part dels plans d’estudi en tots els nivells d’educació escolar.

Els diputats recorden que l’educació mediàtica comença a la llar, per la qual cosa és essencial que les activitats d’educació incloguin els pares, els quals juguen un paper decisiu en el desenvolupament d’hàbits d’utilització dels mitjans de comunicació per part dels més petits.

Per tal de convèncer administracions i docents de la necessitat de formar ciutadans capaços de ser crítics davant les imatges que reben, AulaMèdia ha posat en marxa la campanya “Per una mirada crítica educació en comunicació“, presentada ahir en el transcurs d’un debat en què la professora de la UB Alba Ambròs va analitzar la recent proposta que el Parlament Europeu ha fet en aquest sentit.

Per altra banda recordem que el proper informe PISA (Programme for International Student Assessment) impulsat per l’OCDE corresponent a l’any 2009 incorporarà l’avaluació d’habilitats i coneixements relacionats amb l’ús de la tecnologia digital i de les competències informacionals en els estudiants.

Així mateix el diari El País va publicar fa uns dies un reportatge al voltant d’aquesta notícia amb el títol de L’era digital arriba a l’Informe Pisa i com subtítol “L’OCDE mesurarà el 2009 la capacitat lectora en formats electrònics dels alumnes – L’examen es farà amb una aplicació que simula Internet “.

AMPARRAT ONLINE

Dijous, 26 de febrer de 2009